Julià Hidalgo: "Sempre m'ha agradat molt la llengua catalana i l'he estudiada amb devoció."

En Julià Hidalgo, graduat en filologia catalana per la UB, després de la seva participació a El gran dictat de TV3, ha estat considerat el millor concursant que ha passat pel programa; no només ha guanyat un "pot" molt substanciós sinó que ha demostrat, al llarg de 35 programes, les seves habilitats lingüístiques i el seu coneixement de la llengua catalana. Durant unes setmanes ha estat un personatge molt popular a la televisió catalana. Però què hi ha darrere del personatge "Julià Hidalgo" de EGD? Aquesta és la primera entrevista realment en profunditat que li fan i li agraïm que l'hagi reservat per a FilCat.UB.

És veritat que has memoritzat tot el Diccionari de mineralogia i els resultats electorals des de fa quinze anys?

Vaig demanar el Diccionari de mineralogia als Serveis Lingüístics de la UB quan em faltaven unes quantes setmanes per anar a concursar i me'l vaig anar mirant en estones mortes, sobretot al transport públic, amb la voluntat d'aprendre-me'l i endur-me el pot com més aviat millor, però estava molt estressat i com a molt vaig retenir un vint per cent dels minerals que hi sortien, que eren uns sis mil. Pel que fa als resultats electorals, mai he tingut la voluntat expressa de memoritzar-los, però m'agrada molt la política i m'han anat quedant els resultats de les eleccions de manera natural.

Mònica Planas afirma a l'Ara que tens una memòria fabulosa. És cert? Com l'has arribat a tenir?

Tinc bona memòria pel que m'interessa, però no sé si és fabulosa o exageren per donar més espectacularitat al Julià concursant, que és l'únic que molta gent coneix. No sé com l'he arribat a tenir, perquè m'ho he trobat des de molt petit, ve de sèrie. M'agradava molt l'ortografia i en començar la primària escrivia pràcticament sense faltes i m'agradava el metro i em sabia les línies de metro de memòria als quatre anys.

Com t'has entrenat?

Per concursar a El gran dictat ja portava avantatge perquè quan vaig decidir presentar-m'hi havia mirat gairebé tots els programes i els havia fet des de casa, i sempre m'ha agradat molt la llengua catalana i l'he estudiada amb devoció des de petit. Si no hagués practicat expressament per anar al concurs, suposo que m'hauria anat bé i hauria fet alguns calerons igualment, però no m'hauria endut el pot, perquè les paraules que hi ha al dictat final no són pròpies de la parla corrent ni del que jo he pogut llegir a la meva vida (novel·les, diaris...). Vaig mirar una mica el DIEC, però sobretot l'Enciclopèdia Catalana i els diccionaris del Termcat, que són les eines lexicogràfiques amb vocabulari realment especialitzat. Vaig lletrejar una mica a casa, però no gaire, perquè de seguida vaig veure que hi tenia traça. La paraula maldita, que consisteix a pitjar el polsador i corregir un mot incorrecte, la vaig practicar amb el Diccionari de barbarismes. La resta de proves inicials (definicions, enigmes, anagrames...) simplement les vaig practicar intentant contestar mentre mirava els programes. Vaig començar a estudiar pel concurs a la primavera del 2015.

Què necessites per a concentrar-te?

Per concentrar-me a casa simplement em tanco a l'habitació i em poso a estudiar. Els programes normalment no els miro a la tele, sinó per TV3alacarta a l'ordinador de l'habitació  amb els auriculars posats. Al concurs, l'únic que faig és tenir consciència que el que no faci jo ningú ho farà per mi i que per tant he de pensar només a guanyar. Quan era allà treia energies com si no hi hagués res més a fer a la vida.

Com mantens el cervell en forma?

No faig res expressament per mantenir-lo en forma, a l'estil Brain Training. Faig el que m'agrada i això ja em fa pensar prou.

Com t'agrada relaxar-te?

Depèn del moment. A vegades vull estirar-me al llit i dormir fins que em doni la gana. D'altres, sortir a fer un passeig. D'altres, obrir Internet i llegir coses que m'interessen amb música de fons. Associo el relax amb el fet d'estar sol. És per això que, encara que m'encanti quedar amb amics, no ho incloc a la llista. Quan estic amb amics em dedico a ells: els explico coses, però també els escolto, i m'adapto al que ells em demanen. El relax absolut implica tenir llibertat absoluta i no adaptar-me a ningú.

Quins tres llibres preferits t'enduries a una illa deserta?

Tres llibres que no hagués llegit encara. Així tindria el plaer d'intrigar-me per la continuïtat de la història. Dos serien novel·les de misteri, i l'altre seria una guia per saber com sortir de l'illa i tornar a casa meva. No em puc arriscar a quedar-m'hi més temps del necessari. Tinc massa coses a fer.

Un heroi de ficció preferit?

No en tinc.

9. Un personatge històric o actual a qui admiris?

Admiro molta gent. En general, les bones persones i que a més tenen una vocació o un propòsit i s'esforcen perquè allò que volen s'acompleixi. Si he de posar algú per sobre de la resta, et diria que la meva mare. No és perfecta, però sap què és esforçar-se a la vida. Ha treballat molt perquè a casa no ens faltés mai de res i sempre m'ha volgut fer feliç. A més de treballadora, és generosa: sap estimar i cap a qui estima molt fàcilment s'entrega i ofereix el que té. A més a més, és bona en la seva profunditat. Estic segur que no ha actuat mai amb mala fe ni per perjudicar ningú, ni tan sols per perjudicar persones que sí que l'han perjudicat a ella.

En què et penses gastar el que has guanyat, a part del que has de pagar a hisenda?

Potser donaré l'entrada per a un pis petit.

Què valores més dels teus estudis de filologia catalana?

Valoro que dediquen gran part de les assignatures al que més m'apassiona: la llengua. Des de petit m'ha caigut la bava quan he vist un text ben escrit o he sentit parlar algú amb riquesa de vocabulari i una bona pronúncia. Per contra, m'esborrono quan veig un text amb errors o sento parlar algú amb un llenguatge pobre i excessivament castellanitzat. Sempre he tingut la curiositat de saber què volia dir una paraula que no coneixia i de saber què és correcte i què no. També m'ha atret molt la sociolingüística. Als sis anys (any 2000) no entenia per què a Barcelona els catalanoparlants canviaven al castellà amb tanta facilitat, mentre que els castellanoparlants tendien a continuar parlant en castellà i si parlaven en català ho feien amb més dificultat. Preguntava a  casa coses com "Per què els catalanoparlants canviem més de llengua?", "Per què cal que el castellà el sapiguem tots i el català no?". He crescut amb la necessitat d'entendre què passa amb la meva llengua i, tot i que en etapes preuniversitàries he entès moltes coses a partir de llibres que he agafat de la biblioteca, la carrera m'ha ajudat a entendre'n moltes més. El grau també m'ha despertat la curiositat per la dialectologia, i per algunes etapes històriques i èpoques literàries. Vull dir també que hi ha professors que són grans eminències en la matèria. No només en saben molt, sinó que expliquen a classe amb molt delit, i si els vas a veure al despatx no els molestes, sinó que els encanta rebre't i hi tens una conversa inacabable de coses interessantíssimes. A més a més, si veuen un alumne interessat en alguna matèria, en el cas que hi hagi algun projecte de recerca en el qual pugui donar un cop de mà, hi compten, i ja és una manera de començar a fer coses. Potser passa en qualsevol carrera, no ho sé. O potser com que en aquesta som pocs és més fàcil que si et veuen interessat es fixin en tu.

I què en milloraries?

La branca de la lingüística m'apassiona més que la de l'estudi de les obres literàries, per això em considero lingüista. Partint d'això, lamento que alguns aspectes que envolten la llengua es treballin tan poc. Crec que hi hauria d'haver més sociolingüística: s'hauria de debatre més sobre l'estat de la llengua en tots els àmbits avui dia i quin futur volem per al català. I sobretot vull dir que m'ha decebut el mal filtre que hi ha per garantir que un graduat en Filologia Catalana usa el català amb una correcció completa o molt alta. Quan em vaig decantar per Filologia Catalana al batxillerat, creia que aquesta carrera servia, entre altres coses, perquè els qui la fessin acabessin escrivint i parlant amb una correcció gairebé absoluta, i veig que no és així. He vist treballs d'estudiants de quart de grau amb força errors. Hi ha moltes assignatures sobre disciplines de la lingüistica catalana (se n'estudia la sintaxi, la morfologia, els dialectes, etc.), però no es treballa prou la correcció. Vist el panorama (el català és una llengua no prou normalitzada i supeditada a una llengua dominant, que l'altera profundament i amb molta inconsciència dels parlants), hi hauria d'haver una assignatura que es digués més o menys "Aniquilació de castellanismes", que consistís a estudiar un munt d'errors que no s'han de cometre, a mode de llista, amb exercicis setmanals de correcció de textos durant el quadrimestre i un examen final en el qual s'haguessin de trobar tots els errors d'un text. Només aprovaria qui hagués detectat gairebé tots els errors. L'assignatura Llengua Catalana 1 no és prou efectiva per garantir la qualitat lingüística: és massa inicial i, tot i que serveix per afinar una mica, amb el que dura no dóna per gaire. Aquesta assignatura que jo proposo la situaria a segon o a tercer. També trobo a faltar la poca aplicació pràctica del grau, que ho exposa tot de manera teòrica amb l'excepció de les pràctiques externes de quart. Si vols saber ensenyar, has de fer un màster. Si vols saber corregir, també. El grau és poc autònom i requereix molts complements acadèmics. Suposo que no s'hi pot fer més. Quatre anys no donen per tot.

En què treballes actualment? Què hi fas?

Des de fa uns quants mesos treballo a En Directe-Plurals, una empresa que s'encarrega de la subtitulació per a sords dels programes en directe de Televisió de Catalunya. Amb diferents sistemes, m'encarrego juntament amb la resta de companys de l'equip d'escriure els subtítols dels programes perquè els espectadors que no puguin sentir el que s'està dient puguin llegir-ho.

En què t'agradaria treballar?

Ara estic content treballant en això. Mentre tingui a veure amb la llengua, pràcticament qualsevol feina em semblarà bé. Igualment, no sóc persona de rutina i m'agradaria anar tocant diverses tecles durant la meva trajectòria professional: corregir textos, ensenyar, fer recerca... I fa anys que penso que estaria bé jubilar-me havent estat professor d'universitat, havent compaginat la docència amb la recerca.

Si no haguessis estat filòleg, què t'agradaria ser?

La filologia són moltes coses. Amb la llengua es poden corregir textos, fer classes, fer recerca, escriure articles, o ser escriptor de ficció. També es pot subtitular, que és el que faig ara. Si no pogués fer cap d'aquestes coses, tindria un problema greu, sincerament. Començaria a anar al psicòleg perquè em fes tornar les ganes de viure, suposo, perquè d'entrada cauria en una depressió. Al final em decantaria per alguna cosa social: em dedicaria a fer estudis sociològics, especialment de demografia i de migracions, cosa que m'interessa molt. Potser estudiaria Ciències Polítiques i em llançaria a la política, tot i que no ho faria gaire bé perquè em fa l'efecte que els polítics en part diuen coses que no pensen però els convé dir-les, i a no m'agrada fer discursos en els quals hagi de dir coses que no penso.

Quina és la qualitat que més aprecies en una persona?

La bondat. Si ningú volgués fer mal a ningú, sinó limitar-se a fer les coses bé per a si mateix, no hi hauria guerres, ni caldrien policies, ni vigilants de seguretat, ni alarmes a les cases o superportes, ni un munt de coses que només hi són perquè hi ha persones que fan mal a d'altres. També hi hauria més confiança, perquè no pensaríem que algú que no coneixem pot ser bo o dolent, i havent-hi més confiança, hi hauria menys estrès i més felicitat.

I la que més et disgusta?

No suporto les persones que tenen segones capes o segones intencions, que diuen una cosa volent-ne dir una altra o esperant que n'entenguis una altra (jo per què he d'entendre sí si em dius no?), que afalaguen els altres per quedar bé o per treure'n alguna cosa a canvi, o que diuen mentides que et poden perjudicar a tu per beneficiar-se'n ells. En definitiva, no m'agrada la gent que d'una manera o altra és falsa, i n'hi ha molta, tanta, que cada cop em costa més confiar en la bondat de les persones. És una gran llàstima, perquè al final en aquest món tots desconfiem molt dels desconeguts i estem en peu d'alerta fins i tot quan no caldria.

Quin és el tret principal del teu caràcter?

És difícil de dir, perquè en funció de la situació puc ser simpàtic o antipàtic, puc estar content o enfadat, alegre o trist, i enèrgic o mandrós. Però el que sempre tinc és la voluntat de viure i de fer les coses bé.

Què aconsellaries a un jove que comença a estudiar Filologia Catalana?

Que gaudeixi dels estudis, visqui amb intensitat la carrera i s'esforci a fer-la bé. Si té bona fama com a estudiant, potser no s'ha de preocupar a buscar feina, ja l'aniran a buscar per fer-li alguna proposta.

Dues paraules que et fascinin i dues que odies?

No odio cap paraula des del punt de vista del significant. Totes són un tresor. El que puc odiar és el significat que tenen. Com a exemple, el significat de la paraula mort és horrible, però la paraula no sona malament. Sense saber què vol dir, fins i tot m'agrada. Bé que m'agrada com sona la paraula port, i només en canvia el primer so.