do Couto, Hildo H., et al. org., O paradigma ecológico para as ciências da linguagem: ensaios ecolinguisticos clássicos e contemporáneos. Goiânia, Brasil, pp. 325-349
The present study approaches the indexing of epistemicity and evidentiality from the point of view of register by analyzing a total of 30 oral and 30 written productions of two opinion reports (one dealing with a debatable issue and the other with a nondebatable issue) produced by 15 Catalan speakers. The main aim of the paper is to test the potential effects of register (i.e., oral vs. written discourse) and debatability (i.e., debatable vs. nondebatable issue) on the discourse marking of evidentiality and epistemicity.
Kovatchev, Venelin , Maria Salamó, M. Antònia Martí
Any:
2 016
Lloc:
Procesamiento del Lenguaje Natural, Vol. 57: 109-116
Distributional Semantic Models (DSM) are growing in popularity in Computational Linguistics. DSM use corpora of language use to automatically induce formal representations of word meaning. This article focuses on one of the applications of DSM: identifying groups of semantically related words. We compare two models for obtaining formal representations: a well known approach (CLUTO) and a more recently introduced one (Word2Vec). We compare the two models with respect to the PoS coherence and the semantic relatedness of the words within the obtained groups.
J. Barnes, A. Brugos, S. Shattuck-Hufnagel, N. Veilleux (eds.): Proceedings of Speech Prosody 2016, pp. 888-982 (Boston, May 31-June 4, 2016)
Editorial:
Boston, Boston University
Col·lecció:
ISBN:
ISSN 2333-2042
In this article, we focus on two languages within the Romance group (Catalan and Friulian) that have been reported to use intonation and pragmatic markers to different extents to mark epistemic meanings (e.g., [17], [18]). A total of 15 speakers per language were asked to participate in a Discourse Completion Task designed to elicit statements with several degrees of speaker commitment.
Martí, M. Antònia, M. Teresa Martín-Valdivia, Mariona Taulé, Salud María Jiménez-Zafra, Montserrat Nofre, Laia Marsó
Any:
2 016
Lloc:
Procesamiento del Lenguaje Natural, Vol. 57: 41-48
En este artículo se presentan los criterios aplicados para la anotación del corpus SFU ReviewSP-NEG con negación y la tipología lingüística correspondiente. Esta tipología presenta la ventaja de ser fácilmente expresable en términos de un tagset para la anotación de corpus, de presentar tipos claramente delimitados, evitando así la ambigüedad en el proceso de anotación, y de presentar una amplia cobertura, es decir, que ha servido para resolver todos los casos que han aparecido. El corpus contiene 400 comentarios y 198.551 palabras.
Fernández Planas, A. Ma. (Eds.) 53 reflexiones sobre aspectos de la fonética y otros temas de lingüística. Barcelona, págs. 483-491
ISBN:
978-84-608-9830-6
Aquest article és una reflexió feta per les autores sobre les característiques dels textos produïts en aquests entorns, a partir de l’anàlisi i anotació del Latin American Spanish Discussion Forum Corpus. El material anotat és un corpus de 50.291 paraules, que corresponen a 2,846 oracions, extret de fòrums de discussió informal, de temàtica variada i, en la seva majoria, escrit per hispanoamericans.
Desde la implantación del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) en los diferentes grados, se ha puesto de manifiesto la necesidad de utilizar diversos mecanismos que permitan tratar la diversidad en el aula, evaluando automáticamente y proporcionando una retroalimentación rápida tanto al alumnado como al profesorado sobre la evolución de los alumnos en una asignatura.
Llull va ser un intel·lectual atípic perquè va tenir un accés anòmal al saber i perquè va organitzar la producció i la difusió dels seu escrits d'una manera poc convencional i molt innovadora. En un moment en què les obres sàvies i la cultura universitària es transmetien exclusivament en llatí, Llull va escriure una part substancial de la seva producció teològica i científica en català, i al mateix temps va promoure la traducció d'aquestes obres en altres llengües romàniques. I això no treu que un nombre considerable de títols vagi ser escrita directament en llatí o feta traduir per ell mateix del català al llatí. Aquest llibre mostra per què les seves obres en llatí o en català no es poden llegir com si haguessin estat escrites per separat. Més informació.
