Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona
Pàgines:
487
Se centra en l'estudi de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Conté també capítols d'estudi sobre la cancelleria reial, sobre les traduccions i els traductors, i sobre la poesia cortesana abans i després de March.
L’esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. L’obsessió i l’assetjament d’un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’argument d’una novel·la plena d‘intrigues i girs inesperat.
This paper develops Tove Skutnabb-Kangas’ concept of linguicism by distinguishing an effectuative stage and a reproductive stage of linguistic inequality. The effectuative stage is described by inference and compared with Robert Phillipson’s theory of linguistic imperialism, and it is suggested that both frameworks are still missing empirical validation for the claim that language inequality may create other forms of inequality, and that such validation should come from historical data.
El Llibre de les Meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. Aquest volum completa el volum X de la NEORL perquè s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Fèlix.
El volum es vertebra a l'entorn de l'àmbit principal de la recerca i la docència del prof. Joaquim Viaplana: la morfologia. Aplega setze articles elaborats per vint-i-un professors i investigadors de diferents universitats, que enfoquen la discussió des de diferents perspectives, teòriques i aplicades, i tracten qüestions de variació dialectal i de la relació entre els dialectes i la llengua estàndard. Més informació.
Com a lectora incansable, des de petita he tingut un somni: conversar en persona amb els autors que admiro. Sempre m’havia imaginat asseguda davant d’ells, cosint-los a preguntes. Desitjava saber-ho tot: d’on treien les idees, quin era el seu procés creatiu, com construïen els personatges. La meva curiositat no tenia límits. I, per damunt de tot, sentia que els havia d’agrair les meravelloses estones que em feien passar.
Les veus del crim sorgeix d’aquest somni. A través de les converses amb dotze autors catalans de novel·la negra, el volum aconsegueix dues fites molt interessants. D’una banda, afegeix una baula a la poc desenvolupada recerca sobre el gènere negre en català. D’una altra, esdevé un mitjà divertit, lleuger i entretingut d’acostar els nostres escriptors al gran públic. Entrevista amb l'autora.
Se centra en l'estudi de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Conté també capítols d'estudi sobre la cancelleria reial, sobre les traduccions i els traductors, i sobre la poesia cortesana abans i després de March.
L’esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. L’obsessió i l’assetjament d’un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’argument d’una novel·la plena d‘intrigues i girs inesperat.
El Llibre de les Meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. Aquest volum completa el volum X de la NEORL perquè s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Fèlix.
El volum es vertebra a l'entorn de l'àmbit principal de la recerca i la docència del prof. Joaquim Viaplana: la morfologia. Aplega setze articles elaborats per vint-i-un professors i investigadors de diferents universitats, que enfoquen la discussió des de diferents perspectives, teòriques i aplicades, i tracten qüestions de variació dialectal i de la relació entre els dialectes i la llengua estàndard. 
Com a lectora incansable, des de petita he tingut un somni: conversar en persona amb els autors que admiro. Sempre m’havia imaginat asseguda davant d’ells, cosint-los a preguntes. Desitjava saber-ho tot: d’on treien les idees, quin era el seu procés creatiu, com construïen els personatges. La meva curiositat no tenia límits. I, per damunt de tot, sentia que els havia d’agrair les meravelloses estones que em feien passar.