L’esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. L’obsessió i l’assetjament d’un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’argument d’una novel·la plena d‘intrigues i girs inesperat.
This paper develops Tove Skutnabb-Kangas’ concept of linguicism by distinguishing an effectuative stage and a reproductive stage of linguistic inequality. The effectuative stage is described by inference and compared with Robert Phillipson’s theory of linguistic imperialism, and it is suggested that both frameworks are still missing empirical validation for the claim that language inequality may create other forms of inequality, and that such validation should come from historical data.
El volum recull diversos articles en què s'exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l'àrea de Barcelona... Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l'anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d'acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d'origen forà escolaritzats a Catalunya. Més informació.
Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú
Pàgines:
144
ISBN:
978-84-9883-579-3
Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre l’assaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades “El gest a Catalunya” (1957). En l’estudi s’analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal.
Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona
Pàgines:
543
Es tracta del primer dels 8 volums d'una nova Història de la Literatura Catalana, amb una visió innovadora i una informació posada al dia. Serà la primera història de la literatura catalana planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria. El primer volum, dirigit per Lola Badia, se centra en l'època medieval fins el segle XIV. Com els altres volums de l'època medieval, recull les aportacions acadèmiques dels darrers quaranta anys que actualment només es poden trobar en un escampall incontrolable d'articles, edicions i monografies. La presentació de l'obra tindrà lloc el dijous 23 de maig, a les 19 h., al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, en presència del president de la Generalitat.
El volum exhuma, en alguns casos fragmentàriament, una selecció de trenta-quatre textos teòrics, triats en funció de la seva novetat, qualitat i representativitat, que articulen reflexions sobre literatura situables en els paràmetres del Barroc. Setze d’aquests textos eren encara inèdits, entre els quals tractats tan valuosos com el De furore poetico vel insano Phoebi afflatu terpchlimolpion (1639) de Vicent Mariner, la Retórica cristiana (1647) de Joan Baptista Escardó, l’Ateneo de grandesa (1681) de Josep Romaguera, els comentaris de Josep Morell a l’Epístola als Pisons d’Horaci (1684) o la Vida del doctor Vicent Garcia (1703) de Manuel de Vega.
El volum es vertebra a l'entorn de l'àmbit principal de la recerca i la docència del prof. Joaquim Viaplana: la morfologia. Aplega setze articles elaborats per vint-i-un professors i investigadors de diferents universitats, que enfoquen la discussió des de diferents perspectives, teòriques i aplicades, i tracten qüestions de variació dialectal i de la relació entre els dialectes i la llengua estàndard. Més informació.
L’esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. L’obsessió i l’assetjament d’un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’argument d’una novel·la plena d‘intrigues i girs inesperat.
El volum recull diversos articles en què s'exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l'àrea de Barcelona... Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l'anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d'acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d'origen forà escolaritzats a Catalunya. 
Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre l’assaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades “El gest a Catalunya” (1957). En l’estudi s’analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal.
Es tracta del primer dels 8 volums d'una nova Història de la Literatura Catalana, amb una visió innovadora i una informació posada al dia. Serà la primera història de la literatura catalana planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria. El primer volum, dirigit per 
El volum exhuma, en alguns casos fragmentàriament, una selecció de trenta-quatre textos teòrics, triats en funció de la seva novetat, qualitat i representativitat, que articulen reflexions sobre literatura situables en els paràmetres del Barroc. Setze d’aquests textos eren encara inèdits, entre els quals tractats tan valuosos com el De furore poetico vel insano Phoebi afflatu terpchlimolpion (1639) de Vicent Mariner, la Retórica cristiana (1647) de Joan Baptista Escardó, l’Ateneo de grandesa (1681) de Josep Romaguera, els comentaris de Josep Morell a l’Epístola als Pisons d’Horaci (1684) o la Vida del doctor Vicent Garcia (1703) de Manuel de Vega. 
El volum es vertebra a l'entorn de l'àmbit principal de la recerca i la docència del prof. Joaquim Viaplana: la morfologia. Aplega setze articles elaborats per vint-i-un professors i investigadors de diferents universitats, que enfoquen la discussió des de diferents perspectives, teòriques i aplicades, i tracten qüestions de variació dialectal i de la relació entre els dialectes i la llengua estàndard.