Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona
Pàgines:
487
Se centra en l'estudi de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Conté també capítols d'estudi sobre la cancelleria reial, sobre les traduccions i els traductors, i sobre la poesia cortesana abans i després de March.
L’esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. L’obsessió i l’assetjament d’un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’argument d’una novel·la plena d‘intrigues i girs inesperat.
This paper develops Tove Skutnabb-Kangas’ concept of linguicism by distinguishing an effectuative stage and a reproductive stage of linguistic inequality. The effectuative stage is described by inference and compared with Robert Phillipson’s theory of linguistic imperialism, and it is suggested that both frameworks are still missing empirical validation for the claim that language inequality may create other forms of inequality, and that such validation should come from historical data.
El Llibre de les Meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. Aquest volum completa el volum X de la NEORL perquè s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Fèlix.
El volum exhuma, en alguns casos fragmentàriament, una selecció de trenta-quatre textos teòrics, triats en funció de la seva novetat, qualitat i representativitat, que articulen reflexions sobre literatura situables en els paràmetres del Barroc. Setze d’aquests textos eren encara inèdits, entre els quals tractats tan valuosos com el De furore poetico vel insano Phoebi afflatu terpchlimolpion (1639) de Vicent Mariner, la Retórica cristiana (1647) de Joan Baptista Escardó, l’Ateneo de grandesa (1681) de Josep Romaguera, els comentaris de Josep Morell a l’Epístola als Pisons d’Horaci (1684) o la Vida del doctor Vicent Garcia (1703) de Manuel de Vega.
Se centra en l'estudi de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Conté també capítols d'estudi sobre la cancelleria reial, sobre les traduccions i els traductors, i sobre la poesia cortesana abans i després de March.
L’esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. L’obsessió i l’assetjament d’un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’argument d’una novel·la plena d‘intrigues i girs inesperat.
El Llibre de les Meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. Aquest volum completa el volum X de la NEORL perquè s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Fèlix.
El volum exhuma, en alguns casos fragmentàriament, una selecció de trenta-quatre textos teòrics, triats en funció de la seva novetat, qualitat i representativitat, que articulen reflexions sobre literatura situables en els paràmetres del Barroc. Setze d’aquests textos eren encara inèdits, entre els quals tractats tan valuosos com el De furore poetico vel insano Phoebi afflatu terpchlimolpion (1639) de Vicent Mariner, la Retórica cristiana (1647) de Joan Baptista Escardó, l’Ateneo de grandesa (1681) de Josep Romaguera, els comentaris de Josep Morell a l’Epístola als Pisons d’Horaci (1684) o la Vida del doctor Vicent Garcia (1703) de Manuel de Vega.