Esteu aquí

També ha estudiat filologia catalana...


Aina Huguet i Estrada
Anys d’estudi de filologia catalana a la UB:
2001-2002, 2006-2010

Trajectòria personal i professional.

Després de llicenciar-me en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, vaig decidir continuar els estudis de Filologia Catalana que havia iniciat cinc anys enrere. Els havia començat per pur plaer, i així mateix els vaig reprendre. Com que compaginava feina i estudis, em vaig matricular a poques assignatures: volia poder fer-les a fons i gaudir-ne. I va ser així, fins al final de la carrera. Actualment compagino la feina d’actriu amb la de professora de català al Consorci per a la Normalització Lingüística.

Destacaria de la formació rebuda en els estudis de filologia catalana.

Sobretot, el regal inestimable d’haver pogut aprendre de mestres en majúscules.

El més útil dels estudis de filologia catalana.

Per una banda, la possibilitat de conèixer i desenvolupar les metodologies en què es basa la tasca filològica; per l’altra, el fet d’haver-se’m eixamplat els horitzons lingüístics, literaris i –en definitiva i sobretot– els horitzons humanístics.

En els estudis de filologia catalana s’hi troba a faltar.

Més que haver-hi trobat a faltar alguna cosa, el que hauria volgut en certs moments és poder fer un aprofundiment més intens sobre temes i aspectes que m’interessaven molt. Ara bé, això és inherent al fet d’estudiar una carrera: al meu entendre, l’aprenentatge és un camí que ni comença ni acaba als límits de la facultat.

Complementar i actualitzar els estudis de filologia catalana.

La professió d’actriu i l’interès i atracció que sempre m’ha generat l’oralitat de la llengua ––i de la llengua literària en particular– m’han empès a fer nombrosos cursos de veu, dicció i fonètica, així com de mètrica i d’elocució de la prosa i el vers, amb professors excepcionals que m’han deixat una petja inesborrable.

Percepció dels estudis de filologia catalana amb el temps.

La percepció dels meus propis estudis no m’ha canviat gaire, però en canvi sí que em fa l’efecte que els canvis que hi ha hagut a la Universitat aquests darrers anys –en part motivats per l’aplicació de Bolonya, en part pels canvis profunds que estan havent-hi en el camp de l’educació en general– han dut a una infantilització i a una manca de rigor en l’ensenyament que em preocupen.

Un consell per als actuals estudiants de filologia catalana.

No m’agraden els consells...