Esteu aquí

També ha estudiat filologia catalana...


Ernest Rusinés Gramunt.
Anys d’estudi de filologia catalana a la UB:
1992-1996

Trajectòria personal i professional.

La veritat és que vaig estudiar Filologia Catalana una mica per casualitat: em podria haver matriculat perfectament en alguna altra carrera, tot i que sempre m’havien agradat molt les lletres –especialment la literatura–. Aquesta casualitat va ser una gran sort: és veritat que ni totes les assignatures ni tots els professors em van agradar de la mateixa manera –normal–, però van ser uns anys decisius. De fet, per mi, fins ara, l’etapa més important: la universitat t’eixampla el món, t’hi situa. Durant la carrera vaig poder fer pràctiques d’assessorament lingüístic a TV3: hi vaig aprendre un vessant pràctic que aleshores no estava present a la llicenciatura. He sigut professor associat del Departament de Filologia Catalana de la UB, més endavant vaig ser becari en el programa “Gramàtica catalana” de l’IEC i assessor lingüístic de les emissores de ràdio del Grup Flaix; ara sóc cap del Departament d’Assessorament Lingüístic de TV3.

Destacaria de la formació rebuda en els estudis de filologia catalana.

Sobretot l’estímul dels professors. Els anys de llicenciatura, a banda de regalar-te continguts, t’ensenyen maneres de fer, et mostren eines, t’assenyalen perspectives crítiques.

El més útil dels estudis de filologia catalana.

Personalment, els llibres que vaig poder llegir durant la carrera. Professionalment, el que hi vaig aprendre de llengua.

En els estudis de filologia catalana s’hi troba a faltar.

Si bé no crec que les llicenciatures d’humanitats hagin de ser excessivament aplicades, sí que en els plans d’estudis d’aquells anys hi faltava lingüística aplicada. T’hi ensenyaven qüestions controvertides de la normativa, i amb prou feines dominaves la normativa… Ara em sembla que està més cobert, això.

Complementar i actualitzar els estudis de filologia catalana.

Vaig seguir els cursos de doctorat de la mateixa facultat, però no els vaig acabar. Treballar a l’IEC em va permetre familiaritzar-me més amb les gramàtiques. Si professionalment no segueixes a la universitat, és bastant inevitable quedar descavalcat dels estudis que es van fent. Encara que et vagis reciclant amb lectures i cursos, l’embranzida que agafes durant els anys de carrera és incomparable.

Percepció dels estudis de filologia catalana amb el temps.

Amb el temps ha millorat la percepció que en tinc. Quan vaig començar la llicenciatura em pensava que quan l’acabés en sabria molt, de llengua i literatura; i quan la vaig acabar vaig trobar que en sabia més que al principi, però que no era res comparat amb el que hi havia per saber. Amb el temps ho relativitzes.

Un consell per als actuals estudiants de filologia catalana.

Que miressin d’aprofitar al màxim la universitat. Que facin els estudis per a ells, perquè els hi agrada, perquè volen saber, no per trobar feina. Dit això, com que trobar feina és essencial: que mirin de fer-se el millor expedient acadèmic que puguin, que facin totes les pràctiques que puguin per aprendre. Ara bé: aquests anys, vagin com vagin les coses, no els hi traurà ningú.