Edifici Josep Carner, Sala Gabriel Oliver (pis -1)
El proper 21 de marc de 2019, a les 15.00, tindrà lloc l’acte de defensa de la tesi doctoral Implications of oxytocin in speech, de la doctoranda Constantina Theofanopoulou, dirigida pel professor Cedric Boeckx dins del programa de doctorat "Ciència Cognitiva i Llenguatge".
Les set contribucions del volum aborden transversalment la delimitació del concepte de metaficció, els usos i les funcions que assumeix i la connexió amb els paràmetres teòrics que articulen les poètiques clàssiques, renaixentistes i barroques, perquè les obres metaficcionals han de ser examinades necessàriament des de diversos fronts: en tant que obres de ficció, en tant que reflexions sobre la ficció i amb el surplus que suposa la reflexió ficcionada de la ficció.
"La vida i la mort de les llengües; diversitat lingüística per al benestar del planeta", amb Carme Junyent i Josep Maria Castellà
Data:
19/02/2019
Lloc:
Auditori del campus de la Ciutadella, UPF
“La vida i la mort de les llengües; diversitat lingüística per al benestar del planeta”, a càrrec de Josep Maria Castellà, professor titular de Lingüística a la UPF, i de Carme Junyent, professora titular de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona
El professor Xavier Vila va participar en el programa "Catalunya segle XXI" del canal de televisió ETV (Baix Llobregat), dedicat a la llengua catalana, per debatre sobre l'estat de la llengua tot partint de les dades que aporten les enquestes sobre coneixement i ús del català.
Universitat de Barcelona, Edifici Josep Carner, Sala de Professors (5a planta)
Entre les diverses modalitats literàries conreades des de l’antiguitat, l’epístola ha estat una de les més versàtils. En trobem en l’època clàssica, tant en la literatura grega com en la llatina, en l’Edat Mitjana i el Renaixement, en el Barroc i la Il·lustració, fins a arribar als segles XIX i XX, i encara al XXI. L’epístola ha servit com a vehicle d’expressió per a l’assaig històric o filosòfic, altres vegades ha adoptat la forma de poema versificat, i fins i tot el seu desenvolupament narratiu ha permès la creació de les novel·les anomenades justament epistolars.
La Societat Catalana de Sociolingüística (Institut d'Estudis Catalans) organitza una nova edició del NIU, una jornada de tallers pràctics per donar suport a l’alumnat que estigui preparant el seu Treball de Final de Grau (TFG) o de Final de Màster (TFM) en l’àmbit de la sociolingüística, la política lingüística, la pragmàtica o l’anàlisi del discurs, en català, castellà o anglès.
Convocat per la Xarxa Vives d’Universitats i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona
Data:
04/02/2019 a 05/03/2019
Lloc:
Amb l'objectiu de recordar i reconèixer la tasca de Jesús Tuson per donar a conèixer i fer respectar la diversitat lingüística del món, la Xarxa Vives d'Universitats i el Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona convoquen el premi Jesús Tuson a un treball sabre diversitat lingüística.
Àngels Massip-Bonet; Gemma Bel-Enguix; Albert Bastardas-Boada (eds.)
Any:
2 019
Editorial:
Springer International Publishing
Col·lecció:
Education & Language: Linguistics
Pàgines:
331
ISBN:
978-3-030-04596-8 / eBook ISBN: 978-3-030-04598-2
Aquest llibre presenta mirades diverses sobre l'estudi del llenguatge natural com a sistema complex adaptatiu. Planteja una nova manera d'afrontar la problemàtica de la modelització del llenguatge i proporciona claus sobre com relacionar el llenguatge natural amb algunes estructures biològiques, relació que pot ser molt fructífera per a la ciència. S’hi examina el marc teòric de la complèxica i després se n’apliquen els principis bàsics a diverses àrees de la lingüística: contacte lingüístic, canvi lingüístic, lingüística diacrònica.
Enciclopèdia Catalana - Editorial Barcino - Ajuntament de Barcelona
Col·lecció:
Història de la literatura catalana, V
Pàgines:
632
Si el volum IV de la nova HLC transformava el concepte de Decadència en Renaixement, Barroc i Il·lustració, el volum V, dirigit per Enric Cassany i Josep M. Domingo, redefineix millor la interpretació que del segle XIX tenia la historiografia catalana fins avui. Les dues parts que s’estableixen del segle expliquen el procés. A la primera part es produeix la introducció de les estètiques europees modernes que fonamenten les noves poètiques del romanticisme.
