El llibre aplega les contribucions que es van presentar a la dissetena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 17) amb l’objectiu de presentar aspectes concrets (en fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic) de la imbricació entre variació històrica i variació geogràfica i també d’examinar les conseqüències metodològiques i didàctiques que comporta aquesta mirada complexa.
Malgrat que Ramon Llull hagi escrit més de 250 obres, algunes de tan monumentals com el Llibre de contemplació, la brevetat, la concisió i la síntesi van ser sempre ideals perseguits i preuats per l'autor. Tot i així, és especialment a partir de 1290 que Llull mostra un interès i una atracció notables per diversos tipus de formes sentencioses i aforístiques, entre les quals cal comptar el proverbi; hi descobreix una forma literària molt dúctil que atresora un potencial persuasiu i didàctic remarcable.
Joan Solà és un dels principals referents de la nostra lingüística, un mestre que, com Pompeu Fabra i Joan Coromines, va contribuir d’una manera decisiva al coneixement que tenim avui de la llengua catalana. En les seves facetes de professor, investigador i divulgador, sempre encomanava un gran entusiasme pel coneixement que tenia i que adquiria. Amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona va organitzar una jornada d’estudi de la seva obra el 13 de novembre del 2015.
Albert Bastardas i Boada, Emili Boix-Fuster, Rosa M. Torrens Guerrini (coords.)
Any:
2 018
Lloc:
Barcelona, Editorial Octaedro
ISBN:
978-84-17219-09-3
Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d’aquesta categorització, el català no és pas una llengua petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d’altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l’estonià, etc.).
Insubordination studies often refer to some prosodic features of insubordinated constructions but, to date, no systematic research has been carried out on the effects of insubordination on prosody. This paper analyzes the prosody of both independent and semi-dependent clauses, with subordination marks, using a corpus of 1,230 utterances. The data show that while subordinate and elliptical clauses that can recover the elided clause show prosodic markings of continuation (rising boundary tones), insubordinated clauses do not.
In this paper, we present SFU ReviewSP-NEG, the first Spanish corpus annotated with negation with a wide coverage freely available. We describe the methodology applied in the annotation of the corpus including the tagset, the linguistic criteria and the inter-annotator agreement tests. We also include a complete typology of negation patterns in Spanish. This typology has the advantage that it is easy to express in terms of a tagset for corpus annotation: the types are clearly defined, which avoids ambiguity in the annotation process, and they provide wide coverage (i.e.
Fernández Planas, Ana Ma.; Dorta, Josefa; Muñiz, C.; Roseano, P., Elvira-García, W.; Cerdà Massó, R.
Any:
2 017
Lloc:
Anadiss: Revista de Analiza Discursulu. pp-61-77
ISBN:
ISSN 1842 - 0400
Questo articolo descrive la prosodia della varietà spagnola di Palencia sulla base del corpus fisso raccolto nel quadro del progetto AMPER. La comparazione dialettometrica dei dati del palentino con quelli di altri dialetti spagnoli ed asturiani evidenzia che le frasi interrogative di Palencia presentano caratteristiche che si allontanano dalla tendenza maggioritaria dello spagnolo e che si avvicinano agli schemi intonativi circonflessi delle varietà romaniche delle isole Canarie o delle Asturie.
