Esteu aquí

També ha estudiat filologia catalana...


Meritxell Talavera i Muntané
Anys d’estudi de filologia catalana a la UB:
2004-2008


Trajectòria personal i professional.

Vaig cursar alhora el primer cicle de Dret i de Filologia Catalana a la UB, tot alternant l’estudi amb la impartició de classes de teatre, i vaig decantar-me, finalment, per les lletres. Un greu accident no va ser obstacle —gràcies a l’inestimable suport dels professors de la casa i a la vocació per la filologia— per a la prossecució de la meva formació universitària, que ha estat premiada amb alguns guardons. Preparo una tesi sobre la retòrica de Mercè Rodoreda sota l’empara d’una beca predoctoral de la Universitat de Barcelona.

Destacaria de la formació rebuda en els estudis de filologia catalana.

Allò que va imprimir una petjada inesborrable en el meu record, no és només el fet d’haver entès i fruït de clàssics de la literatura catalana com són, a tall d’exemple, Lo Somni, Los col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa, L’Atlàntida o Primera història d’Esther; sinó, sobretot, la manera concreta com cada professor transmet, realça i vivifica aquestes obres. Paral•lelament, destacaria el plaer d’haver tingut com a mestres persones de l’alçada intel•lectual i, sobretot, humana d’un Joan Solà: els professors de la seva raça aconsegueixen que les lliçons sedimentin en l’alumne.

El més útil dels estudis de filologia catalana.

La formació filològica abona la sentència “Fac sapias et liber eris”: el saber i, encara més, els valors humanístics, pasten el filòleg de manera que no només el converteixen en un professional de la llengua i la literatura catalanes, sinó que també el capaciten per gestionar, per produir cultura i per reflexionar sobre aquesta.

En els estudis de filologia catalana s’hi troba a faltar.

Una major oferta d’assignatures aplicades com ara, Expressió oral en català, Anàlisi i producció de textos catalans o Edició i anotació de textos.

Complementar i actualitzar els estudis de filologia catalana.

D’una banda, el pràcticum de Llenguatge jurídic i documentació em va donar l’oportunitat de feinejar esporàdicament en un gabinet. De l’altra, el curs de formació de professorat (CAP) em va permetre de conjugar la base teòrica de la llicenciatura amb la didàctica de la llengua i la literatura. Finalment, al màster d’Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i literatura catalanes, vaig optar per l’especialització en literatura contemporània i vaig iniciar-me en la investigació filològica. Tanmateix, és a partir de les tasques pròpies de departament, en tant que beneficiària d’una beca de formació de personal investigador —tasques que van des de l’edició de textos, passant per la redacció de recensions, conferències, i la docència universitària, fins a la recerca en arxius—, que tinc l’oportunitat d’aprendre l’ofici des d’una perspectiva interdisciplinària.

Percepció dels estudis de filologia catalana amb el temps.

La impressió de descobrir la gran paradoxa que constitueix el fet que enllestir la llicenciatura no culmina pas una etapa, sinó que més aviat l’enceta: després de la universitat, s’obre —tant per al doctorand com per al qui s’insereix en el mercat laboral— un horitzó infinit d’expectatives d’investigació, d’oferta formativa, de borses de treball i de sortides professionals. I constatar amb satisfacció que, per a qualsevol d’aquests itineraris, cal actualitzar-se científicament i didàctica de manera permanent.

Un consell per als actuals estudiants de filologia catalana.

D’entrada, una màxima: cal apostar per la transversalitat dels estudis. I, encara, diria que un estudiant no ha de resignar-se a passar de puntetes per la universitat, sinó que cal deixar-se enamorar per la professió, bregar-s’hi i explotar, en conseqüència, les pròpies capacitats intel•lectuals i personals.