Aula de Literatura i Meditació

  • Aula de Literatura i Meditació

    La paraula que ens construeix

    Llegir, escriure, meditar per anar més a fons

Literatura i meditació

L'Aula de Literatura i Meditació és un programa d'innovació docent desenvolupat per Alba Romanyà, Albert Soler i Arnau Vives des dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.

En les activitats que es duen a terme, ens centrem en la dimensió més existencial de la literatura. Relacionem, per això, escriptura i lectura amb la pràctica de l’atenció i la meditació. 

Partim de la premissa que mitjançant la meditació s'obre una disposició completament nova davant del text, més dialògica, empàtica, comprensiva, que aconsegueix que el text interpel·li i impacti el lector no només per la transmissió d’uns coneixements sinó també per la transmissió d’una experiència.

El projecte pretén alhora la creació d'un corpus de materials de reflexió sobre la literatura com a instrument de formació de la interioritat des d'un punt de vista pedagògic i psicològic.

CRITERIS DE BONES PRÀCTIQUES PER A LES ACTIVITATS DE L'AULA

Cursos i tallers

Cursos: pràctiques de lectura i escriptura meditatives

“Vam estar hores sols, perduts, fent les activitats de lectura i d’escriptura, amb la companyia única del present, la pròpia consciència, els fantasmes interiors, fins que ens vam retrobar, tots instaurats en una sensació de silenci i d’espai”. (Crònica de quatre participants: “Terra de temps incert”)

Quan estudiem literatura, sovint ens limitem a conèixer la història dels textos o a analitzar-los formalment i ens oblidem de la seva funció essencial: fem literatura perquè estem vius i perquè volem entendre’ns; llegim i escrivim per ser interpel·lats pel text i perquè ens ajudi a donar paraules al que ens passa per dintre. Els cursos de “La paraula que ens construeix: pràctiques de lectura i escriptura meditativa” proposen una aproximació diferent a la literatura, des de la contemplació i l’atenció. Llegir i escriure meditativament vol dir, simplement, llegir i escriure lentament i atentament. Llegir i escriure com si jo fos part del que llegeixo o escric, com si m’hi trobés. La consciència plena del mateix acte de lectura o escriptura és el que ens permet convertir-la en experiència vital.

La literatura és una manera d’emparaular l’experiència humana, de xifrar i transmetre la seva infinita complexitat i varietat.

"Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació." (Pere Calders, “L’exprés”, Invasió subtil i altres contes, 1978)

Literatura i experiència

La literatura és una manifestació de la dimensió simbòlica i narrativa de la ment. Ens permet explorar àmbits bàsics de l’experiència humana i confrontar-los amb la nostra pròpia experiència.

"Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació." (Pere Calders, “L’exprés”, Invasió subtil i altres contes, 1978)

Calders ens confronta amb les il·lusions inútils a què ens aferrem i també amb el dilema ètic de si és lícit desenganyar qui viu d’aquestes il·lusions.

Els textos literaris, un mitjà per moblar la interioritat.

Falcons del cor, alceu-vos a la caça 

de l’ocell invisible

que tot d’una m’habita,

que m’eixampla i em fuig.

(Joan Vinyoli, Cants d’Abelone, V)

Literatura i interioritat

En les seves Cartes a un poeta jove, Rainer M. Rilke aconsella el seu corresponsal d’anar cap endins:

“Hi ha tan sols un únic mitjà. Entri dintre seu [...] no sabria donar-li cap més consell que aquest: entrar dintre seu i explorar les profunditats de les quals sorgeix la seva vida.” (traducció de Ramon Farrés, Barcelona: Angle Editorial, pp. 40-43)

El món interior és l’àmbit on ressona allò que llegim en forma d’intuïcions, pensaments, sentiments, sensacions i emocions. És l’àmbit de la subjectivitat.

Fer atenció a aquests ressons permet assaborir el que els textos són i alhora poblar la nostra interioritat fent conscients els ressons.

“Tenir cura del món interior vol dir crear condicions perquè aquest creixi, perquè el cor s’eixampli, perquè els ulls s’obrin, perquè visquem des de més endins, per anar més a fons, per gustar i assaborir més la vida, per ser més persona.” Helena Esteve, Ruth Galvei Lluís Ylla, Ser a l’escola. Pedagogia i Interioritat, Barcelona, Pagès Editors, 2008.

Una lectura meditativa és una lectura atenta, pausada i recurrent dels textos.

“El llibre és un pou de silenci. La lectura exigeix el silenci, i també la immobilitat i la solitud.

La lectura profunda és clar.” (Emili Teixidor)

Literatura i meditació

“He cercat arreu la calma i només l’he trobada assegut, en un racó i amb un llibre entre les mans.”  (Tomàs de Kempis)

“Només estimem quan estem atents” (Simone Weil)

 

La meditació és la pràctica qualitativa de l’atenció. El cultiu de l’atenció, portat a la lectura de textos, pot fer percebre de manera més profunda, directa, intuïtiva (i sense judici, o predisposició) un text literari. 

El que plantegem és que la lectura (i l’escriptura) es pot entendre com una pràctica meditativa que deriva en una comprensió eficient.

A cap lector habitual de textos literaris no li sorprendrà que la literatura fomenta la intuïció: el seu terreny és el del símbol, no l’evidència, i per ser abordada demana una mirada més contemplativa que analítica, més unitiva que parcial. Exposa la totalitat en la seva complexitat i no busca de resoldre-la, sinó que l’accepta i n’observa el dinamisme. La meditació també exercita una actitud semblant. Ressitua la percepció i porta a conèixer el mecanisme de la ment o la identitat, i la seva diferència amb l’atenció. Dilueix els abismes psíquics, i associa l’entendre amb l’estimar. Meditar ve del llatí medeor, ‘tenir cura’, quan meditem ens cuidem, tenim cura de. El lligam entre literatura i meditació no és casual pel fet que la literatura, pel seu afany d’endinsar-se en tots els camps de l’experiència, ha arribat sovint als espais de plenitud que investiga la meditació.

Només una atenció eficient, sostinguda, pot portar a una comprensió profunda.

Els cursos de “La paraula que ens construeix: pràctiques de lectura i escriptura meditativa” proposen una aproximació diferent a la literatura, des de la contemplació i l’atenció durant un període de tres dies de convivència a la natura. 

“Tres dies poden ser molt significatius si els dediquem a localitzar aquell lloc des d’on tot és una sorpresa i, des d’allà, escriure sobre qualsevol cosa.” (un participant)

"Llegir Plató, Pascal o Tolstoi clàssicament és emprendre una vida nova i diferent...

... Els estrats, el paisatge de les nostres percepcions, minuciosament o com en un terratrèmol, es reordenen. Normalment, el procés de canvi és gradual. Si hi ha en nosaltres mateixos prou lloc per madurar, prou obertura per a l’eventualitat, aquestes mutacions es traduiran en acció.” (George Steiner, Errata)

“Si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny al crani, per què llegir-lo?... Un llibre ha de ser com una destral; capaç de trencar el mar de glaç que hi ha en nosaltres.” (Franz Kafka, Carta a Pollak, 1907)