- Inici
- Departament
- Nous estudiants
- Docència
- Grau
- Postgraus, Màsters i Doctorat
- Mobilitat i intercanvi
- Pla d’acció tutorial (PAT), Filologia Catalana
- Pla d'acció tutorial (PAT), Lingüística General
- Sortides professionals (Filologia Catalana)
- Sortides professionals (Lingüística General)
- Estudiants amb necessitats específiques
- Aula de Literatura i Meditació
- Horaris de visita
- Recerca
- Publicacions
- Actualitat
El Dr. Pedro Martins guanya el Premi Claustre de Doctors de la UB amb una tesi sobre l'evolució del llenguatge
dijous, 26 gener, 2023
El Dr. Pedro Tiago da Silva Gonçalves Martins ha guanyat el Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona amb la seva tesi, titulada Sound production learning across species: Beyond the vocal learning dichotomy. L'ha elaborada sota la direcció del professor Cedric Boeckx, professor de la Secció de Lingüística General del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.
El Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona distingeix les tesis doctorals defensades a la UB que fan les aportacions més rellevants en el camp del coneixement humà i del progrés de la ciència. Aquest any s'han presentat al premi 145 candidatures, els àmbits i les especialitats de les quals abraçaven tots els camps de les ciències i les humanitats que s'estudien a la Universitat de Barcelona.
La tesi guardonada contribueix de dues maneres a l’estudi de l’evolució del llenguatge com a tret biològic complex. D’una banda, qüestiona una teoria prominent segons la qual les «propietats nuclears del llenguatge» es poden reduir a una sola operació computacional, formalment irreductible, la qual va evolucionar de sobte com a resultat d’una sola mutació genètica. Segons l’autor, aquest argument és «biològicament insostenible», i el seu treball dona suport a la idea que el llenguatge va evolucionar gradualment.
D’altra banda, la tesi també explora l’aprenentatge vocal, habilitat que forma part de la capacitat del llenguatge. El treball fa servir informació genòmica per suggerir que l’aprenentatge vocal podria haver estat present «en alguns dels nostres ancestres» i haver reduït «el buit entre aquests ancestres i els humans moderns pel que fa a components del llenguatge». A més, ofereix una extensió d’aquest marc que, en paraules de l’investigador, «evita la centralitat d’un circuit cerebral o comportament particulars i dona la benvinguda a més factors com a fonts de variació entre espècies».