A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans” que s’ha mantingut ignot durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló a final del segle XVIII arran d’una pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i van anar seguint dues grans rutes migratòries al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s’escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats –l’autor n’ha localitzat 160– que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. La majoria parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials. Una segona comunitat, més reduïda, s’expressa en català nord-occidental amb aportacions aragoneses.
