Llengua i literatura. Barcelona 1700

L’obra retrata el món literari de la Barcelona del segle XVII i principis del XVIII, amb una aproximació a la seva situació sociolingüística, les llengües que es publicaven i els títols que es llegien, així com la manera com parlaven els seus habitants a peu de carrer. Proposa replantejar la percepció poc favorable que actualment encara s’arrossega sobre la manca de qualitat i de presència pública de la llengua catalana durant aquest període, com també sobre la suposada mediocritat de la seva literatura. En els estudis que es recullen el llibre es fa evident l’ús habitual i majoritari de la llengua en les institucions del país, en la predicació, en la literatura de consum o en la documentació notarial, com també la qualitat, la creativitat i l’ambició d’algunes de les manifestacions literàries sorgides en aquest context.