Deu anys sense Jesús Moncada (1945-2005)

Amb motiu del desè aniversari de la mort del novel·lista Jesús Moncada, que es compleix el dia 13 de juny, Rosa Maria Moncada, germana de l'autor de Mequinensa, ha triat dos fragments de les seves obres perquè tots nosaltres puguem fer-ne memòria i retre-li homenatge.

"Fa molts anys que visc a Barcelona. Malgrat la separació, el tinc sempre present, em dolen les barreres que el tallen, la contaminació que l’emmetzina, els peixos que se li moren a les entranyes…

Em passo mesos sense veure’l. Tanmateix, quan hi torno, en tinc prou d’albirar-lo a la llunyania perquè la memòria se m’ompli de llaüts, de tripulacions esvanides, d’antics viatges, i, en un plec molt profund de mi, senti un estremiment…" (De “Memòria de l’Ebre” (1992), publicat a Cabòries estivals, 2004).

"El contacte va excitar-la, li agafà la mà i començà a besar-la-hi. Recuperava de sobte la foscor dels soterranis del castell durant l’excursió de l’any anterior, tenia al costat l’Alexandre d’aleshores. El cos, que ella creia enlletgit, provocà instantàniament el desig de l’Alexandre; a la llum groguenca de la llanterna abandonada a terra, el vidre polsegós de l’armer va reflectir l’acoblament sobre una caixa de núvia.

Mentre l’Alexandre la prenia i ella, anhelosa, embogida, s’abandonava a l’abraçada, a fora el món somnolent de juliol havia començat a sagnar, ferit per les urpes de la guerra." (De La galeria de les estàtues, 1992).