Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord-occcidental (Tesi en línia)

Autor
Laia Querol Cortiella (Direcció Maria Rosa Lloret)
Any
2009
ISBN
978-84-693-0256-9

URL http://www.tdx.cat/TDX-0119110-140721/

RESUM:

L’objectiu bàsic de la tesi "Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord-occcidental" és aprofundir en la descripció i l’anàlisi de dos aspectes de la morfologia verbal del català que presenten imbricacions morfològiques i fonològiques: a) la distribució i el valor gramatical dels segments velar i palatal que tenen determinades formes verbals i b) l’accentuació de les formes verbals. Treballs anteriors han afrontat l’estudi de parts d’aquests fenòmens, però cap d’ells els ha examinat de manera conjunta, malgrat el reconeixement general de la dependència del sistema accentual verbal de l’estructura morfològica de les formes verbals. Es tracta, per tant, d’estudiar cada un d’aquests dos aspectes de manera independent i de veure, a continuació, com els resultats obtinguts en una part poden ajudar a entendre millor l’altra. A més, es pretén contribuir a valorar l’adequació de diverses propostes formals pel que fa a l’anàlisi de l’estructura morfològica del verb, i de l’accent, en català. Finalment, l’anàlisi proposada es presenta com un marc vàlid per donar compte de la naturalesa i distribució dels segments velar i palatal en totes les varietats o sistemes estudiats alhora; per tant, afavoreix tant l’anàlisi intradialectal com interdialectal i s’intenta justificar tant les generalitats que caracteritzen la distribució d’aquests segments en el dialecte nord-occidental, que és el que s’estudia, com les especificitats que presenten les varietats internes d’aquest dialecte.

Les dades escollides formen part del Corpus Oral Dialectal del català contemporani de la Universitat de Barcelona (el COD) i es presenten comparades amb les de dues altres llengües romàniques, l’italià i l’occità, per veure l’abast de l’anàlisi en un marc interlingüístic, i amb dades del català de principis del segle XX provinents del corpus d’Alcover i Moll. Aquesta darrera comparació permet observar l’evolució en la distribució d’aquests dos elements.

En relació amb el marc teòric seguit i pel que fa al component morfològic, en termes generals, se segueix l’enfocament morfèmic clàssic, però també es tenen en compte alguns aspectes de la morfologia paradigmàtica per poder explicar l’organització de les formes verbals en patrons paradigmàtics que afecten la distribució de determinats morfs com els que s’estudien en aquesta tesi en termes de relacions implicatives. En aquest context, els estudis que es desenvolupen en el marc teòric de la morfologia natural tenen un paper cabdal. Pel que fa al component fonològic, en general, la distribució de l’accent es justifica com un sistema màximament predictible i no com un element prosòdic que forma part de les representacions lèxiques dels morfemes. El model teòric escollit per dur a terme aquesta tasca és el de la Teoria de l’Optimitat.

Una de les novetats d’aquesta tesi és el fet que no només s’analitzen com a plenament regulars els verbs que presenten els segments velar i palatal sinó que també s’analitza com a regular la distribució d’aquests segments. L’estudi presentat també afavoreix una anàlisi segons la qual aquests dos segments són elements de la mateixa naturalesa morfològica, exponents de subclasses verbals, que són pertinents en l’estructura de les formes verbals com a morfs independents de l’arrel i de la flexió. L’anàlisi proposada en relació amb la distribució de l’accent verbal també permet donar compte d’aquells casos que s’havien analitzat anteriorment com a irregulars i aporta noves dades que confirmen l’anàlisi proposada per als segments velar i palatal.