Ideologies lingüístiques en gramàtiques i diccionaris catalans del segle XIX

L'objectiu principal d'aquesta tesi és estudiar l'evolució de les ideologies lingüístiques presents en obres lingüístiques catalanes publicades durant el segle XIX. Més concretament, se centra a analitzar les projeccions i les legitimacions que aquestes obres fan de la relació diglòssica que s'estableix entre el català i el castellà en el context de la creació dels estats nació moderns i de les societats liberals. Més tangencialment, s'ocupa també d'estudiar les ideologies sobre la identitat de la llengua catalana i la relació històrica que havia tingut amb l'occità.

Pren com a objecte d'estudi un corpus de 208 obres lingüístiques durant el segle XIX, i les analitza qualitativament a partir dels marcs teòrics de la historiografia lingüística i la sociolingüística. A grans trets, les ideologies principals que s'han analitzat són tres: ideologies pròpies d'antic règim, que no preveuen cap modificació de l'arquitectura sociolingüística heretada, ideologies legitimadores del castellà als territoris on no es parlava, i ideologies (re)legitimadores del català, molt relacionades amb el naixement i l'expansió del catalanisme polític. A més a més, també s'ha estudiat com l'assumpció dels postulats propis de la filologia romànica europea afectava les concepcions sobre la identitat de la llengua i les seves possibilitats en la prosa no literària.