- Inici
- Departament
- Nous estudiants
- Docència
- Grau
- Postgraus, Màsters i Doctorat
- Mobilitat i intercanvi
- Pla d’acció tutorial (PAT), Filologia Catalana
- Pla d'acció tutorial (PAT), Lingüística General
- Sortides professionals (Filologia Catalana)
- Sortides professionals (Lingüística General)
- Estudiants amb necessitats específiques
- Aula de Literatura i Meditació
- Horaris de visita
- Recerca
- Publicacions
- Actualitat
Les col·leccions de Proverbis de Ramon Llull: estudi de conjunt i edició dels "Mil proverbis" i dels "Proverbis d'ensenyament"
Director
Joan Santanach i Suñol
Data de lectura
Lloc de lectura
Sala de Graus
Aquest estudi té l’objectiu d’oferir una anàlisi de conjunt de la producció proverbial de Ramon Llull. L’autor mallorquí va escriure cinc col·leccions de proverbis entre la darrera dècada del s. XIII i la primera del s. XIV. Tres d’aquests reculls només contenen proverbis —els Proverbis de Ramon (1296), els Mil proverbis (1302) i els Proverbis d’ensenyament (1299-1301? 1309?)—, mentre que l’Arbre exemplifical (1295-1296) està format per narracions breus i proverbis, i la Retòrica nova (1301) és un tractat que, en un apartat sobre el proverbi, inclou un petit recull de mostra de cinquanta unitats. Per dur a terme l’anàlisi, en primer lloc s’ha explorat els trets de la literatura gnòmica i sapiencial medieval, amb una especial atenció als recursos d’estructuració que s’utilitzen per organitzar els materials de les col·leccions i als seus contextos de recepció, i s’ha repassat l’estatus teòric del proverbi i la sentència en la tradició retòrica medieval. A continuació, s’ha contextualitzat les col·leccions de proverbis lul·lianes en el marc de l’evolució de l’obra i el pensament de l’autor, i s’ha destacat que el període de producció dels reculls de proverbis coincideix amb una efervescència de la formulació sentenciosa i aforística en l’obra de Llull. Finalment, s’han analitzat les obres que formen part del corpus de forma monogràfica, centrant-se en el context de redacció, l’estructura, la forma dels proverbis, la finalitat i, en alguns casos, la recepció de cada una de les col·leccions. D’altra banda, una part de la tesi està dedicada a oferir una edició crítica dels Mil proverbis i els Proverbis d’ensenyament. Cal remarcar que en el cas del primer text es tracta de la primera edició que ha tingut en compte tota la tradició manuscrita conservada.