Tomàs Forteza i Antoni M. Alcover. Història d'una amistat (1880-1898)

S'ha fet referència sovint al fet que Tomàs Forteza i Cortès (Palma de Mallorca 1838 - 1898) exercí una gran influència en les activitats filològiques que Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor 1862 - Palma de Mallorca 1932) va desenvolupar en els àmbits de la lexicografia i del folklore de l'any 1900 ençà.
Les cartes creuades que s'han conservat entre tots dos remitents donen compte de la influència esmentada i mostren que l'ascendent de Forteza, sempre respectuós i discret en el seu mestratge, va incidir també en una certa configuració del caràcter del deixeble -en la mesura que el tarannà d'Alcover ho va permetre- i en molts dels seus gusts i afeccions. Els documents, a més de vincular els protagonistes, ofereixen moltes informacions complementàries: ajuden a situar-los en el context on van viure, reflecteixen la societat de l'època, al·ludeixen als nombrosos personatges que els envoltaren, i dibuixen, a més de les activitats quotidianes, les alegries, les il·lusions i els projectes més o menys immediats; i de vegades retraten també les malalties -tan difícils de superar en aquella època-, els fracassos i les decepcions.
El volum que el lector té a les mans relata l'amistat que s'establí entre Alcover i Forteza; una amistat sòlida -però desequilibrada inicialment per la formació, l'edat i el temperament-, la qual es trencà durant quatre anys (1886-1890) a causa de la intransigència de la ideologia integrista del manacorí . Amb tot, els vuit anys de relació restants són una mostra d'afecte real i generós.
El cos d'aquest volum -l'epistolari i els annexos relacionats amb l'obra poètica i amb l'aplec lèxic- és precedit per un estudi preliminar que es divideix en tres subapartats: el primer se centra en els principals aspectes biogràfics relatius a Tomàs Forteza. en el desenvolupament de la seva Gramática de la lengua catalana i en els avatars relacionats amb la publicació; el segon perfila les principals activitats que Alcover dugué a terme durant els anys de joventut, i gira al voltant dels dos aspectes fonamentals que es reflecteixen en els materials documentals: l'obra poètica i l'interès per la llengua viva, i, subsidiària-ment, la tasca de recopilació de rondalles; el tercer descriu l'epistolari i examina amb deteniment els aspectes ortogràfics i lingüístics més rellevants de la prosa alcoveriana i reuneix el ric devessall de frases fetes, d'expressions i de refranys que apareix en les 57 cartes que dirigeix al seu mestre.